Escrit el 30 de juliol del 2010, 46 aniversari del casament amb el teu avi. El 31 naixies tu.
Espera
Espero, i l'espera es fa llarga, molt llarga.
El dia és blau, d'un blau pur, d'innocència,
i algun núvol viatger
s'acomiada pel cel d'aquesta tarda.
Vindràs amb el somrís de tot infant,
que cerca adelerat que algú somrigui
i li ofereixi llet, amor i sostre.
Saps Joan,
no tots els nens que arriben en aquest món com tu
són tan afortunats.
Allò del pa sota el braç, no és ben bé cert.
Però tu, i molts més com tu, sou la promesa
d'un món que s'està fent, que ja comença,
entre auguris de pau. Joia de viure.
I el nom de Déu brillant en cada estrella.
Moltes felicitats a tota la família. Quan els amics estan contents, a mi m'arriba també el goig i em sento feliç. En Joan sí que tindrà la sort de veure Catalunya Estat de la Comunitat europea lluny dels explotadors, dels que són incapaços de comprendre Catalunya i els catalans
ResponEliminao, perquè la comprenen i l'entenen, envejosos, volen veure-la al nivell econòmic i cultural de la resta d'autonomies espanyoles.
Perdona el retard en la felicitació. Avui he sortit de l'hospital on vaig arribar el dia 30
per mor de la quarta pneumònia en 5 anys. Ja hi estic agafant pràctica. Espero no acabar com aquell burro que el van acostumar a menjar encenalls i quan ja hi estava avesat es va morir.
Moltes felicitats!!
En primer lloc, moltes felicitats tant a tu com al Miquel. El poema és ple de tendresa i esperança en un món millor. Tant de bo es compleixi i que, com a mínim ell, ho pugui gaudir amb el goig de viure sent ciutadà d´una
ResponEliminaCatalunya independent i sobirana.
Ramon i Angela