Ja som a Tots Sants i, com cada any, els fantasmes del Halloween ens
sotgen des de cada cantonada. Quan no és la verduleria, és el
gimnàs o els anuncis de la tele. L'any passat, que era a l'Escala,
em va sobtar la corrua de nens que corria pel poble amenaçant el
personal si no els donaven caramels amb un frase estúpida, al més
pur estil americà. I, any rere any, els nostàlgics de les
tradicions, com jo mateixa, fem una defensa aferrissada de la
castanyada. Però em sembla que ho tenim fotut. Als petits, i a molts
grans, els agrada molt disfressar-se de fer por per riure's de la
por. Així que acabaran convivint, som un poble pragmàtic, el
Halloween i la castanyada. Com conviuen el dinar de Nadal i el sopar
de “Nochebuena”. Són els designis dels temps!
dissabte, 31 d’octubre del 2015
dimarts, 27 d’octubre del 2015
Poesia 2015. Tardor
La claror d'aquells
estius, de llum perfecta.
El gust de préssec,
la dolçor del llavi
tacat d'olor de gust
de la cirera.
I el deler dels
camins on em perdia.
Però ara som al
temps de les magranes
i la dolçor aspriva
dels codonys.
Un temps que invita
a l'abraçada tèbia
i l'eterna complanta
dels retorns.
divendres, 23 d’octubre del 2015
La papallona negra
Entre els que em compro, els que em regalen, els que em deixen, els
que agafo a la biblioteca i els que em baixo amb l'ebook, déu n'hi
do els llibres que m'empasso -sempre en tinc començats més d'un i
més de dos, que agafo i deixo depenent del temps disponible i la
predisposició mental-. Deu de ser per venjar-me que, de joveneta, em
prohibien llegir amb l'advertiment que el llegir em faria perdre
l'escriure. Al contrari, com més llegeixo, més ganes d'escriure
tinc! Són les meves dues grans passions.
Per aquest fet, de vegades, se m'ajunten llibres que tenen una
temàtica similar, o que guarden alguna semblança. Darrerament el
d'una autora anglesa -”de cuyo nombre no quiero acordarme”-, i
aquest llibre de Pladevall. Em refereixo al fet dedicar un bon
nombre de pàgines a explicar-nos amb pèls i senyals, un coit. El
primer, el vaig llegir en diagonal buscant una trama inexistent més
enllà de la descripció eròtica del fet, explicat des del punt de
vista de la protagonista, amb una exclamacions i unes frases
dirigides al mascle tan rematadament cursis, que van acabar
produint-me hilaritat, cosa que no deu ser el que es proposava
l'autora. El protagonista, a més de guapo, sexi -li dedica aquest
adjectiu una colla de vegades-, bon tipus, ric i triomfador -no és
Grey!-, fa l'amor de tal manera que li pot arribar a produir a la
dona fins a tres orgasmes per sessió, abans de deixar-se anar ell,
que ja és autocontrol!
En el llibre de Pladevall, que comença explicant la vida a pagès en
un pla costumista, tot canvia de cop quan apareix l'atracció sexual
entre els dos protagonistes que s'acaben de conèixer. Aquí també
es dedica pàgines i pàgines a explicar-nos el comportament amatori
de la parella, en sessions intensives de sexe creatiu. També aquí
el noi aguanta com un campió. En aquesta relació no se'ns descriu
què pensen, de què parlen -si és que arriben a parlar-, els
protagonistes, només els seus encontres i les diverses maneres
d'excitar-se mútuament.
Potser el que salvaria aquest llibre de Pladevall seria el final -no
sé si dir-ne moralitzant-, però no hi ha sorpresa perquè des de la
primera pàgina del llibre ja ens fa saber com acaba. Potser la
moralina, si n'hi ha, és fer patent que aquests esclats encesos de
passió, si s'apaguen sobtadament d'una manera unilateral, poden
causar en el que encara hi està enganxat, una veritable catàstrofe
anímica.
diumenge, 18 d’octubre del 2015
Poesia 2015
En dies com avui,
sento nostàlgia
de tu i de mi, dels
dies que escoltàvem
l'arpegi de les
notes que polsaven
les mil arpes del
vent, èbries de pluja.
dimecres, 14 d’octubre del 2015
Tess
-->
TESS DELS URBERVILLES
De tant en tant, per higiene literària, recupero els clàssics. Ara
mateix acabo de llegir Tess dels Urberville, de Thomas Hardy,
publicada el 1891.I traduïda al català per A. C. Jordana.
Aquest llibre ens explica una
història que, com sol passar en aquest autor, té un final
tràgic. Ell, com la Jane Austen, fa una dissecció del seu temps,
però el que en l'escriptora és una crítica amable -als seus
llibres sempre s'acaba imposant una mena de justícia romàntica-,
en Hardy tot és dur, acerat. No té compassió per als seus pobres
personatges ni per als soferts lectors que compartim els seus
patiments. Tant en Jude l'obscur com en aquesta història, una
mena de cec determinisme -classe, convencions socials, creences
etc.-, arrossega fatalment els protagonistes fins a la destrucció.
Magnífic el personatge de Tess, tan forta i tan fràgil al mateix
temps, capaç d'estimar d'una manera total, sense dubtes, al contrari
d'Àngel Clare, que interposa tota mena de prejudicis i traves morals
al seu amor. Amb aquest obra, Hardy demostra que està a favor del
dret de la dona a equivocar-se, igual que l'home, i ser perdonada.
Però la societat del moment no es mirava les faltes dels homes i de
les dones amb els mateixos ulls. En això, almenys a occident, hi hem
guanyat força. Avui, un drama com el que protagonitzen Clare i Tess
seria impensable.
Un cop llegit el llibre, vaig tornat a mirar Tess, la
pel·lícula de Roman Polanski del 1979, basada en el llibre de
Hardy. És una molt bona versió i reprodueix molt bé l'atmosfera de
l'Anglaterra rural de l'època, amb una fotografia dels exterior de
tons boirosos molt encertada. Preciosa la Tess que interpreta
Nastassia Kimski, que reflecteix tots els sentiments del personatge
d'una manera commovedora. Com la novel·la, l'acció comença amb una
dansa campestre per celebrar el maig amb tot de noies del poble
vestides de blanc. Un paradís idíl·lic, que tindrà com a colofó
Tess i Clare avançant enmig de dos policies a cavall, sabent què
els espera al final del camí.
diumenge, 11 d’octubre del 2015
Octubre
Octubre du ressons
de vent i pluja
i d'olor fermentada
del celler.
L'adéu al temps
d'estiu l'escriu la fulla
morint sobre
l'asfalt, gris, del carrer.
dijous, 8 d’octubre del 2015
Joc de trons
-->
Joc de
trons
Sí,
ho confesso, aquest hivern passat vaig llegir “Cançó de foc i de
gel”, (“Joc de trons” a la tele), o sigui que em vaig empassar
els sis llarguíssims volums de George R. R. Martin traduïts al
català, gairebé sense respirar. I per a acabar-ho de reblar, la
meva filla em va baixar els vídeos de la sèrie. Així que hi estic
ben enganxada!
En
descàrrec meu, diré que els meus fills ja l'havien llegit quan aquí
no en parlava ningú i la comentaven entre ells amb entusiasme. Jo no
m'hi vaig atrevir perquè llegeixo molt lentament en anglès i m'hi
hauria estat un segle. Així que quan la vaig veure disponible per a
e-book, vaig baixar-me el primer volum per veure de què anava la
cosa. I ja no vaig poder parar.
La
trama enganxa perquè l'autor sap dosificar molt bé la part
d'intriga. Descabdella les sub-trames i les deixa al punt de tensió
màxima, per recuperar-les més endavant. I crea uns personatges
potents, molts dels quals se't fan entranyables. Per exemple en
Tyrion, que al llibre dibuixa molt més repulsiu que a la sèrie,
però tan intel·ligent i amb tant sentit de l'humor que et
conquista. O Jon Neu i tota al família dels Starks. Sense oblidar la
Daenerys. Sí que hi ha sang i fetge, encara més a la novel·la que
a la sèrie de televisió, però no és mai gratuïta sinó ben
inserida en la trama, i, com tota la història té un to de faula
medievalesca, passa avall prou bé. El que sap greu és la manera com
fa desaparèixer sense compassió personatges cabdals, deixant
garratibats els seguidors, tant que acabes pensant que en Martin és
un sàdic.
Trobo
que, a la sèrie de televisió, està molt ben adaptada. Sobresurt, a
la meva manera de veure, la tria dels actors que encarnen els
diferents personatges. Quan has llegit un llibre, te'n fas una imatge
mental tal com els descriu l'autor. I, en veure'ls reencarnats, et
poden decebre. No ha estat aquest el cas.
Ja
friso per veure els capítols rodats a Girona, encara més perquè
sobrepassen la trama dels llibres publicats, així és que ningú no
sap cap a on anirà a parar tot plegat.
diumenge, 4 d’octubre del 2015
Sínia
-->
Vella sínia
oblidada. Sento
el so sincopat de
l'aigua que puja, alliberada.
El pas cadenciós de
la mula, cansada.
La suor del pagès
que amara tota cosa.
La claror d'aquells
estius, que s'han fos en la boira.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)