La papallona negra

Entre els que em compro, els que em regalen, els que em deixen, els que agafo a la biblioteca i els que em baixo amb l'ebook, déu n'hi do els llibres que m'empasso -sempre en tinc començats més d'un i més de dos, que agafo i deixo depenent del temps disponible i la predisposició mental-. Deu de ser per venjar-me que, de joveneta, em prohibien llegir amb l'advertiment que el llegir em faria perdre l'escriure. Al contrari, com més llegeixo, més ganes d'escriure tinc! Són les meves dues grans passions.

Per aquest fet, de vegades, se m'ajunten llibres que tenen una temàtica similar, o que guarden alguna semblança. Darrerament el d'una autora anglesa -”de cuyo nombre no quiero acordarme”-, i aquest llibre de Pladevall. Em refereixo al fet dedicar un bon nombre de pàgines a explicar-nos amb pèls i senyals, un coit. El primer, el vaig llegir en diagonal buscant una trama inexistent més enllà de la descripció eròtica del fet, explicat des del punt de vista de la protagonista, amb una exclamacions i unes frases dirigides al mascle tan rematadament cursis, que van acabar produint-me hilaritat, cosa que no deu ser el que es proposava l'autora. El protagonista, a més de guapo, sexi -li dedica aquest adjectiu una colla de vegades-, bon tipus, ric i triomfador -no és Grey!-, fa l'amor de tal manera que li pot arribar a produir a la dona fins a tres orgasmes per sessió, abans de deixar-se anar ell, que ja és autocontrol!

En el llibre de Pladevall, que comença explicant la vida a pagès en un pla costumista, tot canvia de cop quan apareix l'atracció sexual entre els dos protagonistes que s'acaben de conèixer. Aquí també es dedica pàgines i pàgines a explicar-nos el comportament amatori de la parella, en sessions intensives de sexe creatiu. També aquí el noi aguanta com un campió. En aquesta relació no se'ns descriu què pensen, de què parlen -si és que arriben a parlar-, els protagonistes, només els seus encontres i les diverses maneres d'excitar-se mútuament.

Potser el que salvaria aquest llibre de Pladevall seria el final -no sé si dir-ne moralitzant-, però no hi ha sorpresa perquè des de la primera pàgina del llibre ja ens fa saber com acaba. Potser la moralina, si n'hi ha, és fer patent que aquests esclats encesos de passió, si s'apaguen sobtadament d'una manera unilateral, poden causar en el que encara hi està enganxat, una veritable catàstrofe anímica.