Ja som a Tots Sants i, com cada any, els fantasmes del Halloween ens
sotgen des de cada cantonada. Quan no és la verduleria, és el
gimnàs o els anuncis de la tele. L'any passat, que era a l'Escala,
em va sobtar la corrua de nens que corria pel poble amenaçant el
personal si no els donaven caramels amb un frase estúpida, al més
pur estil americà. I, any rere any, els nostàlgics de les
tradicions, com jo mateixa, fem una defensa aferrissada de la
castanyada. Però em sembla que ho tenim fotut. Als petits, i a molts
grans, els agrada molt disfressar-se de fer por per riure's de la
por. Així que acabaran convivint, som un poble pragmàtic, el
Halloween i la castanyada. Com conviuen el dinar de Nadal i el sopar
de “Nochebuena”. Són els designis dels temps!
Sí, aquí a casa les nenes van anar a vendre castanyes per pagar-se el viatge de l'institut, i a la nit van venir amb les amigues a casa a veure pel·lis de por, amb la casa decorada amb carabassetes i altres mandangues helloweeneres. Què hi farem! El més penós de tot plegat, per això, és que vagin per les cases dient "truco o trato", una traducció pèssima però que va fer fortuna de l'original 'trick or treat' americà.
ResponElimina