-->
Vella sínia
oblidada. Sento
el so sincopat de
l'aigua que puja, alliberada.
El pas cadenciós de
la mula, cansada.
La suor del pagès
que amara tota cosa.
La claror d'aquells
estius, que s'han fos en la boira.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada