dilluns, 30 de maig del 2022

Albes


 

Albes, doneu-me albes

rosades, vibrants,

que despertin ocells

i n'activin els cants.

Capvespres,

doneu-me capvespres

vermells, rutilants,

que anunciïn pluja

o vent desfermat.

I encenguin estels,

nuncis de la nit,

que allunyin neguits

als cors fatigats.

(Foto M. Papaseit)

dijous, 26 de maig del 2022

Arbre mort


 

A un arbre mort


Els camins són celats

les fites oblidades.

Es van buidant els camps,

ja no hi entra l'aladre

ni puja aigua la sínia,

es van morint els arbres

drets i alçurats

com columnes de marbre.

El sol va declinant,

se'n va fonent la tarda.

El cant d'algun ocell

els serveix d'epitafi!

(Foto M. Papaseit)

divendres, 20 de maig del 2022

Hores


 

Com un estel fugaç,

així la vida,

com un cavall veloç,

així les hores.

I no obstant, els minuts

es demoren

i s'allargassen

quan

rere el mirall em busco

i només veig la imatge

d'aquesta dona

que

soc jo o no la soc

un ésser amb mil rostres

superposats.

Altre cop, sense fre,

cau la sorra gra a gra

dins el bulb del rellotge!


dimecres, 18 de maig del 2022

Algunes tombes singulars Cementiri Poble Nou



Aquesta és de l'escultor  Llimona

Tomba del fundador dels coros Clavé 
 

Cementiri Poble Nou

Visita al Cementiri del Poble Nou




Hi comença a haver columbaris per a les cendres.




 

dimecres, 11 de maig del 2022

Maig


 

Maig, s'allarguen els dies

ebris de llum.

Al meu voltant, tot es remou.

Resto extasiada davant el vol

d'un oreneta.

Al cel nocturn

els astres giren, la vida gira;

el meu món resta aturat

en un instat de plenitud.

dijous, 5 de maig del 2022

Primavera


 

Si plou, no plou,

la primavera

obre la flor,

remou l'abella,

revifa el vol

a l'au viatgera,

fa refer el niu

a l'oreneta,

cantar alegre

la cadernera

i encendre el roig

de la rosella.

O, amb un rampell

de mala llet,

gela l'ametlla.

Té cara i creu,

la primavera!

No us en fieu,

és traïdorenca

(com tu i com jo

lector/a meva!)


diumenge, 1 de maig del 2022

Fontcalda


 

El meu cant és avui per a tu,

Mare de la Fontcalda,

petita i amagada

en una vall secreta.

I torno a ser petita,

i vinc de romeria

dins la sàrria d'un ruc

que s'entesta

a caminar ran d'abisme.

Tot el camí fa aroma

de romer i de timó,

i llueix per arreu

l'esclat de la ginesta.

Tu, la més bella flor,

dins de l'ermita, espera

l'arribada els fills. I la meva.

Ara que ja soc lluny

és a per a Tu el meu cant

d'enyorança

i el meu crit de requesta!