El meu cant és avui per a tu,
Mare de la Fontcalda,
petita i amagada
en una vall secreta.
I torno a ser petita,
i vinc de romeria
dins la sàrria d'un ruc
que s'entesta
a caminar ran d'abisme.
Tot el camí fa aroma
de romer i de timó,
i llueix per arreu
l'esclat de la ginesta.
Tu, la més bella flor,
dins de l'ermita, espera
l'arribada els fills. I la meva.
Ara que ja soc lluny
és a per a Tu el meu cant
d'enyorança
i el meu crit de requesta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada