Temps era temps...
quan les fades vetllaven
els meus sons d'infantesa
i al vespre s'encenia
la llum d'una lluerna,
llavors que al camp lluïa
la flor de la ginesta,
i al Salt d'Arnal rajava
un fil d'aigua feresta,
i el so de la campana
invitava a la festa...
Un temps que duc amb mi
fràgil com un cristall
fulgent com una estrella.
Foto Celler Barbara Forés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada