Cap d'Any

 

Es tanca el vell any,

entre rialles i planys.

I arriba un Any Nou

carregat d'esperança.

                    Feliç 2021

Nadal emmascarat

Joan amb el mini tió

La Clàudia i la Mireia amb un dibuix fet pel Carles. 

El meu tió.

Part de la família amb mascareta

I sense.

L'altra part.

 

Font de dalt

 

Indrets Gandesans: Font de dalt

        De quin indret llunyà arribava

una aigua que mai no assaciava?

Deien que era molla. I potser insalubre.

Per tant, la cegaren.

També van talar les velles moreres

que l'emmarcaven.

Bocí a bocí, s'esborra la memòria

dels indrets i la gent que hi vam viure

en dies atzarosos de postguerra.

Pessebre

 Enguany, pessebre minimalista: 

 

Senyor Tió, 

deu-nos el do de la salut. 

I traieu el Covid

a cops de bastó. 

Nadal

 

BON NADAL I MILLOR 2020

Indrets gandesans La bassa

 

Indrets gandesans: La bassa d'Engaire.

Hi recollíem culleretes, que se'ns escorrien

entre les mans

mentre el homes abeuraven

les bèsties, tot xiulant.

El dia es tancava, lent i solemne,

entre núvols de foc i de sang.

Vinya a les Cendroses

 

Ompliré el meu porró de vi blanc de garnatxa

de les feixes del mas que vam veremar junts:

cada glop du el regust amorós dels teus llavis

i els records amargants de joventut perduts.

Aiguamoll

 

L'aiguamoll dels dies

s'empassa enyorances.

I ens porta dols nous.

Foto M. Papaseit

Pluja

 

La pluja arruixa

fanfàrries i altres noses.

I acompanya silencis.

Orió

                Silents, els astres

ja no auguren tragèdies

sols les contemplen.

Mascaretes

 

Busco persones

rere cares que oculta

la mascareta.

Lluna

 

Passa la tarda,

dalt del cel es dibuixa

creixent, la lluna.

(Foto Maria dels Àngels)

Campanes

 

Toquen a sotmetent les vetustes campanes

de tots els campanars. Via fora, gent!

El mal que ve de ponent va creixent.

I de llevant no arriba cap remei.

Cal subvertir l'orde establert. I fer foc nou

amb pit i cor alçurats cara al vent.

Xorros

 

Ragen nit i dia, los xorros de la Fontcalda,

sense repòs. Potser deleren

l'escalfor d'algun cos per guarir-li ferides

i alleugerir tristeses, absències i dols.

Dins l'ermita, una imatge menuda,

acompanya el seu plor.

                    (Foto Lita Gresa Barceló)

Fruits

 

En amagarem com la llavor s'amaga dins la terra

i esperarem el temps de la bonança.

Aleshores creixeran buscant un sol daurat

arbres reblerts de fruits de llibertat!

Pluja

 

Pluja amiga, prenya l'oliva i omple els rierols,

fes que ragin les fonts.

Prepara els camps per a properes collites.

Fes bugada dels fums de la ciutat.

Que sota teulat, et rebin rics i pobres.

I procura no fer cap malvestat!

Tots Sants

 

Toquen a dol les campanes, calmoses,

en la nit de Tots Sants.

Les sents, escoltes el seu cant?

Per sobre les teulades molsoses

s'empaiten els gats.

Els sents, n'escoltes el reclam?

La vida i la mort, enllaçades,

ens criden a viure, un a un, cada instant.

Lluna creixent

 

S'encenen lluminàries a sol ponent,

amb promeses de pluja o de vent.

El dia mor, i la lluna en quart creixent

s'eleva a poc a poc, bella i distant,

per esbargir la tenebra roent

i donar llum al pas del caminant.

Cel Rogent

 

Al ulls et brillen miríades d'estels

i dus als dits almostes de claror;

el sol rogent, amb missatges de vent,

t'acompanya la passa. Vius el present

sense oblidar el passat.

La teva vida és un clam d'esperança

per esbargir el silenci imposat

i obrir-te a veus que clamen llibertat.

(Foto Marius Ber)

Sínia

 

Vella sínia oblidada, s'ha perdut per a tu

la clara veu de l'aigua, el pas lent de la mula,

el càntic dels ocells. L'olor del llimoner.

Tot passa i res perdura! Ens resta la Natura

marcant el pas del temps!

(Foto Asun Colom)

Visitant la Sagrada Família

 

Sagrada Família

 

Vallejo

 

El infinito en un junco L'infinit dins d'un jonc

Irene Vallejo

Aquest és un llibre molt especial. La seva autora et fa endinsar en la història dels llibres i tot el món que hi és connectat. Començant per l'evolució de l'escriptura, des dels signes cuneïformes de l'antiga Mesopotàmia, fins a la nostra escriptura actual, cada passa endavant, i els personatges que ho fan fer possible, han estat un prodigi i una gran conquesta per a la humanitat. No hi van faltar detractors, que consideraven que fixar les paraules, que fins llavors es difonien de manera oral, era empresonar i empetitir el llenguatge, fent-lo rígid i encarcarat.

També és molt alliçonadora l'evolució del material que ho va fer possible. Les tauletes d'argila mesopotàmies, i la invenció posterior del papir, tret d'aquest jonc que il·lustra la portada del llibre. El egipcis en tenien l'exclusiva i se la van fer valdre per fundar la biblioteca d'Alexandria, on recopilaven i anaven copiant els libres escrits en els rotlles de papir, un material vegetal molt sensible als paràsits i als elements climàtics. La ciutat de Pèrgam va voler tenir una biblioteca similar, i ells, per evitar la competència els van negar el papir. Així que es van haver d'espavilar i començaren a utilitzar pells d'animals, un material que coneixem com a pergamí, amb el qual van començar a fer llibres amb el format semblant a l'actual. Ara, la tasca de copiar-los -cada llibre era únic-, corresponia als monestirs medievals, de monjos i monges!

També explica la història de les biblioteques, començant per la d'Alexandria i mencionant les biblioteques actuals, de proporcions ingents, com la d'Oxford, que rep milers de llibres, revistes i documents que té prohibit de destruir!

I ens reporta una anècdota de Sant Agustí, que cita la Les Confessions. Fins llavors, es llegia pronunciant les paraules en veu alta o baixa si era per a un mateix. I ell va veure, meravellat, que el seu mestre, Sant Ambrós, llegia des del pensament, com ho fem ara. Tota una novetat.

En fi, aquest és un llibre que et porta de descobriment en descobriment, escrit d'un manera amena i molt, molt interessant. Cal recalcar que ha estat traduït a trenta llengües, entre elles el català.

Tardor

 

Fulla a fulla,

l'arbre es desfulla

i estén un vel daurat

sobre l'asfalt grisós de la ciutat.

Louise Glück

Louise Glück Nobel literatura 2020

“Primavera, i onegen les cortines.

Les brises entren a la cambra i

porten la primavera

insectes.

El so del zumzeig com el so de

pregàries.”

Nit fidel i virtuosa

Traducció Núria Busquet

 

Et buscaré

 

Et buscaré en els senyals, inconsistents, de l'aire,

en els núvols que dibuixen formes indesxifrables,

en el so de la pluja, percudint en l'asfalt,

en les postes de sol i el corrent dels estels

en nits clares d'estiu, en nits fosques d'hivern.

I et seguiré buscant en el crit d'un ocell,

fins que l'atzar retrobi la teva veu amiga

dins del silenci opac de llunyanes estrelles.

1 d'octubre

 

Viure és també sentir que el futur marca rutes

imprecises. I que l'atzar governa el fil del nostre ser.

Que ens cal estar oberts a noves esperances.

I albirar en l'horitzó motius per reprendre el coratge

i conquerir, amb fe i amb pau constants, la llibertat.