XVII
Sempre i mai.
Sempre i mai retorna
el riu que va avall.
Les meves rialles,
els meus desenganys.
Sempre i mai.
Sempre i mai
reviuen els paisatges d’antany
que la memòria, traïdora,
revesteix de vellut i brocat.
Sempre i mai.
Sempre i mai
les violes floreixen
i treu fulla el desmai.
El sol fa florir les roses,
que un cop de vent desfà.
(Les fulles pansides
encara ens perfumen la mà).
Sempre i mai,
les hores viscudes,
el bes dels amants,
el plor d’un infant,
la flama que crema,
la pluja que cau,
el cor que batega
pendent del teu pas...
Sempre n’espero el retorn
i no retornen mai.
