El temps d’aquest agost ha continuat tan estrany i desconcertant
com el juliol, un temps que, per dir-ho d’alguna manera,
primavereja, o tardoreja. Aquesta matinada m’he despertat i se
sentia el soroll sincopat de la pluja a la terrassa. Quan he anat a
buscar el diari havia parat de ploure però continuava molt gris i
tapat. Per tot, grans bassals d’aigua. La platja solitària, el
passeig mullat, la poca gent que hi passava semblava anar d’esma.
A la TV3 diuen que estarem així fins al cap de setmana. En canvi,
als països nòrdics, hi fa calor, a Oslo havien tingut uns quants
dies amb la temperatura a 30 graus. El món a l’inrevés!
A la premsa continuen parlant del cas Pujol. Ha estat com una bomba
fètida que ho ha empudegat tot. Els enemics de Catalunya, i els
anti-pujolistes, es freguen les mans. Fer llenya de l’arbre caigut
és un esport nacional. Quin país més caïnita!
El món va cada cop pitjor. Els de l’auto-nomenat Estat Islàmic, a
l’Irak, es dediquen a degollar periodistes i gravar-ho en vídeo,
que han penjat a Internet. Fa feredat. El més preocupant és que les
seves files es nodreixen de joves nascuts i criats a occident, fills
de famílies emigrants mahometanes, que han assimilat la seva
mentalitat fanàtica. Quan tornin a Londres, o a París, com
actuaran? Fa basarda de pensar-hi! Quin monstre tan bèstia que van
desvetllar Bush i companyia –amb el vist i plau de l’impresentable
Aznar- quan van decretar l’atac a Bagdad amb el pretext de les
armes de destrucció massiva! Presentaran algun cop les seves
disculpes al món? Ho dubto molt.
Temps enrere vaig fer una ullada a Els cent insults
imprescindibles, del Pau Vidal, que havia portat el Marc. A cada
capítol presentava exemples tret de diferents llibres. Del que no em
vaig adonar, i ara m’ho ha fet veure el meu fill, és que un dels
exemples estava tret de Collita de foc, concretament el de
pocavergonya. Em va fer molta gràcia trobar-hi la referència.
Estic acabant de llegit Les set aromes del món, de l’Alfred
Bosc. M’agrada força. La Marina ha portat –entre altres-
L’última fugida de la Tracy Chevalier, l’autora de La
noia de la perla, que ja he començat. Fa de molt bon llegir.
Mentre tingui lectures, rai!