Lectures

PÀTRIA

Aramburu

Acabo de llegir aquesta exitosa novel·la, que té per tema la problemàtica del País Basc durant els anys de la lluita armada d'ETA. Una història vista a través de dues famílies veïnes, l'una amb el pare assassinat per aquesta organització i l'altra amb un fill empresonat per haver-hi pertangut. L'acció -capítols curts i molt vius-, va fent salts cronològics amunt i avall per anar posant el focus en els diferents personatges. (Sembla que, per a ser modern, no pots escriure de manera lineal, què hi farem!).

A favor de l'autor diré que està molt ben escrita, fent servir un llenguatge que -almenys vist des d'aquí- s'acosta molt a la manera de parlar dels bascos. Un llenguatge molt expressiu que li dona caràcter de versemblança.

En contra, que, tot i que sembla voler mantenir-se imparcial, se li nota molt el punt de vista diguem-ne “espanyol”. No voldria justificar els etarres -cap violència és justificable-, però ell ens els presenta poc més que de curts de gambals. (En certa manera abduïts, com en diuen ara). En fi tot som presoners, jo també, dels nostres prejudicis.

Fulles

Trepitjo fulles mortes.

Cruixen sota el meu peu, encar senceres,

i alegren el meu pas, en l'hora baixa.

Demà seran adob i riu de saba

camí de convertir-se en brots de vida.

.

Les meves lectures

OBABAOAK

Bernardo Atxaga

Esperava una altra cosa d'aquest llibre tan celebrat, i que va servir per dona a conèixer el seu autor fora del País Basc gràcies a less traduccions en altres idiomes. Un paisatge una mica oníric, poètic de la seva infantesa. Però el que explica, de fet, són una colla de contes o narracions, alguns enllaçats, els altres no, que poden passar a qualsevol part del món. L'autor, en un del seus apartats fa un elogi del plagi com un anar a retrobar les fonts de la literatura universal. Una tradició que cal anar reinterpretant. En certa manera, li dona la raó a Pla que deia que tota literatura que vol ser absolutament original és dolenta. Que formem part d'una tradició i aquesta ens ha de ser la nostra guia.

Un cop superat l'obstacle que representaven unes expectatives no assolides, els relats, la manera de presentar-los amb una certa ironia, tot aquell món que ens presenta Atxaga, t'acaba atrapant. La llàstima és que no puguem llegir-lo amb la seva llengua original, l'euskera. Atxaga ens explica, a la justificació, les dificultats de la seva generació per fer d'aquesta llengua un instrument dúctil, modern, que servís per crear i consolidar una generació de lectors.     

Enyor

Avui fa fred. Enyoro

dies de primavera, quan la vida

m'era punt de partida enlluernador

i al meu voltant s'obrien flors enceses.

El seu olor perfuma, encara ara,

els dies hivernals del meu l'avui.   

Memento

Íntim, el moment abasta mons ignots

dins de la solitud on resto en calma.

Fora, remor de lluita i de neguit.

L'espera del miracle es fa molt llarga.

Per on vindrà el remei?

Dins la foscor albiro un punt de llum.