dijous, 30 de setembre del 2021

Plaça


 

Des del balcó de la casa de la plaça on vivia

-parlo de Gandesa, i la meva infantesa)

sentia el reclam alegre o trist de les campanes.

I veia ballar la dansada de les Festes Majors.

Sentia com muntaven les parades

de fruita i de verdura. I els reclam dels xarlatans

que animaven les dones a comprar

sense pensar-s'ho gaire.

I veia passar el cotxe de morts, amb el seguici

d'hòmens endolats al darrera.

Com va passar ma mare.

Com va anar passant la meva infantesa

i la meva joventut.

El cel, ben blau, la pluja escassa.

Ai com pesen en l'ànima els records!

dilluns, 27 de setembre del 2021

dijous, 23 de setembre del 2021

Foc


 

Lluny, en una illa dita afortunada,

ha esclatat una boca del foc de l'infern.

La gent deixa les cases amb el gust agredolç,

de qui ha salvat la vida, però ho ha perdut tot:

cartes d'amor, records de la infantesa,

llibres i discos, souvenirs de viatges,

aquell vell quadre penjat al menjador.

El sofà on llegien o feien la becaina...

Tot allò que sembla superflu, i que, tanmateix,

emmarca i dona sentit a una vida.

diumenge, 19 de setembre del 2021

Orenetes


 

S'ajunten les orenetes, nervioses,

aviat alçaran el vol cap a terres del sud.

Cal que se'n vagin perquè, en tornar,

ens facin evident que arriba el temps,

tan desitjat, de primavera.

Torneu, torneu. L'hivern es fa feixuc.

Vivim d'enyoraments i de retorns.

(Foto M. Papaseit)


dijous, 16 de setembre del 2021

Mesquida


 

La llengua és com un cavall de raça bona / que cal conèixer a fons i amb les regnes dins la mà / fer anar a un pas novell / per descriure invistos paisatges / cantar desconegudes músiques / anomenar les coses sense nom / i conquerir les qualitats sonores

Biel Mesquida: Trèmolo

dijous, 9 de setembre del 2021

Temps de verema


 

Tornar és deixar alguna cosa enrere,

i retrobar retalls del temps perdut.

Lluny, al camp, és el temps de verema:

per fer bon vi, cal que mori el raïm.

Tot fuig i tot retorna. Som petits

engranatges de la roda infinita

dels temps.


(Foto M. Papaseit)

dilluns, 6 de setembre del 2021

Adéu

 

Encara no us he dit adéu i ja us enyoro

jardí estimat, passejos ran de mar.

Postes de sol encenent tots els núvols,

amics amats, converses, cels radiants.

Ara la pluja entela la mirada,

i la tardor aguaita a l'horitzó.

No sé quan tornaré.

Fer-se vell és anar aprofitant

espurnes de claror.

                 L'Escala, 3 de setembre.