Lluny, en una illa dita afortunada,
ha esclatat una boca del foc de l'infern.
La gent deixa les cases amb el gust agredolç,
de qui ha salvat la vida, però ho ha perdut tot:
cartes d'amor, records de la infantesa,
llibres i discos, souvenirs de viatges,
aquell vell quadre penjat al menjador.
El sofà on llegien o feien la becaina...
Tot allò que sembla superflu, i que, tanmateix,
emmarca i dona sentit a una vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada