Des del balcó de la casa de la plaça on vivia
-parlo de Gandesa, i la meva infantesa)
sentia el reclam alegre o trist de les campanes.
I veia ballar la dansada de les Festes Majors.
Sentia com muntaven les parades
de fruita i de verdura. I els reclam dels xarlatans
que animaven les dones a comprar
sense pensar-s'ho gaire.
I veia passar el cotxe de morts, amb el seguici
d'hòmens endolats al darrera.
Com va passar ma mare.
Com va anar passant la meva infantesa
i la meva joventut.
El cel, ben blau, la pluja escassa.
Ai com pesen en l'ànima els records!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada