Encara no us he dit adéu i ja us enyoro
jardí estimat, passejos ran de mar.
Postes de sol encenent tots els núvols,
amics amats, converses, cels radiants.
Ara la pluja entela la mirada,
i la tardor aguaita a l'horitzó.
No sé quan tornaré.
Fer-se vell és anar aprofitant
espurnes de claror.
L'Escala, 3 de setembre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada