Les cotorres afanant-se per fer el niu.
Tallen branques i deixen
un rastre delator de fulles.
Són lladretes diürnes
i no els cal mascareta!
Les cotorres afanant-se per fer el niu.
Tallen branques i deixen
un rastre delator de fulles.
Són lladretes diürnes
i no els cal mascareta!
El gebre cobreix la terra
d'una estranya, gèlida, bellesa.
Els arbres es vesteixen de llum
els saltants d'aigua, d'argent fos.
Una bellesa que, com totes les belleses,
és alhora un parany
on cauen, indefensos, els ocells
-i també algunes humans-.
A pas de dimoni,
creix el dia per Sant Antoni.
Déu vos guard, llum,
que allunyes les tenebres
i despertes a poc a poc
la llavor colgada a terra
la saba dels arbres i,
ai las, la flor de l'ametller.
per Miquel Martín i Serra.
Una història senzilla però que et captiva. El despertar a la vida d'un noiet en la seva infantesa i adolescència,una edat difícil i meravellosa, traçada d'una manera que sembla fluir sense cap esforç per part de l'autor -aquesta aparent senzillesa tan difícil d'aconseguir-, i que el lector, en el meu cas lectora, absorbeix amb delectança. Molts dels noms i els oficis del camp em retreuen la meva infantesa gandesana. En el seu cas, parla de la condició del masovers, una institució molt arrelada a la nostra terra que em sembla que (per sort?) està desapareixent. Autors com Martín i Serra ens fan recordar-la amb una agredolça nostàlgia.
Vine, tu que guies un cavall de nívies ales,
cavaller errant de rutes invisibles,
genet del vent i de les pluges clares,
agitador de branques, tu que desclous les roses
Dugue'm amb tu al palau de les fades,
on neixen les contalles i les faules més belles
-recontadors de noves, antics joglars de troba,
ministrils i dansaires, teixidors de somriures
en van ordint les trames-, i embolcalla'm d'aurora.
Tu que entens de missatges dins del cor d'una ampolla.
Passen Reis. Sents el trot dels camells?
Duen regals d'Orient. O carbó
per als dolents. N'hi haurà prou per tothom?
Polítics venuts, banquers malfactors,
empresaris fraudulents, lladres i defraudadors,
assaltadors de camins, criminals, abusadors,
fabricants de gins de guerra...
els que invoquen el Senyor
mentre roben la innocència dels menors...
No hi ha prou mines per fornir de tant carbó
les vostres velles carrosses. Val més que els gireu el cor!
I dugueu belles joguines als infants
que encara creuen en vosaltres, rei Melcior
i Gaspar i Baltasar. I també us en recordeu
d'aquells que estimem la pau. I esperem
un món millor!
Neix el dia
i neix l'any.
Tots són desigs
de bon averany.
De ponent
no volem vent,
que volem
vent de llevant
que ens infli la vela
i empenyi la nau
cap al port augural
de la llibertat.