La drecera
per Miquel Martín i Serra.
Una història senzilla però que et captiva. El despertar a la vida d'un noiet en la seva infantesa i adolescència,una edat difícil i meravellosa, traçada d'una manera que sembla fluir sense cap esforç per part de l'autor -aquesta aparent senzillesa tan difícil d'aconseguir-, i que el lector, en el meu cas lectora, absorbeix amb delectança. Molts dels noms i els oficis del camp em retreuen la meva infantesa gandesana. En el seu cas, parla de la condició del masovers, una institució molt arrelada a la nostra terra que em sembla que (per sort?) està desapareixent. Autors com Martín i Serra ens fan recordar-la amb una agredolça nostàlgia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada