Pluja
La pluja dibuixa nous paisatges. Policromia d’argent i de verd renaixent. El dia va decreixent.
Pluja
La pluja dibuixa nous paisatges. Policromia d’argent i de verd renaixent. El dia va decreixent.
Innocència
Quan jo era joveneta, es confonia innocència amb ignorància. I així creixíem, ignorant-ho tot! Sobretot el que feia referència a la sexualitat, que era tabú. Al cinema, fins i tot tallaven els petons de les pel·lícules, no fos cas. Això havia fet trontollar algun matrimoni la nit de nuvis!
Ratlla de Sant Martí
La ment divaga per camins delitosos, aurores boreals, tardets lluminosos i Ratlles de Sant Martí. El cos, cansat, actua de contrapunt.
La llum va minvant. A poc a poc el bon temps es va acabant. Aviat enyorarem les hores passades. Els tardets gloriosos. Les nits estelades. La vida és un tren exprès sense parades.
L’ona més impetuosa trenca el seu crestall per rendir homenatge a la sorra. Que l’accepta com una amant desdenyosa.
Cuso els dies
amb una agulla saquera.
Sempre hi resten forats
per on s’esmunyen
la hores de claror.
Els dies de tempesta.
I aquells matins florits
de maig.
Les rialles i els plors
de la meva daurada joventut.
Vaig tapant el forats
amb un pedaç de roba
de colors per a fer
més alegre la vida.
Els lledons, petits i rodons, em duen record agredolços. Els xics ens llançaven els pinyols amb un canut a les xiquetes desprevingudes.
Els ulls de les amigues reflecteixen
la meva imatge que, com la seva,
es va transformant i és cada cop més bella.
(La bellesa no és mai el contrari de la vellesa
sinó un reflex de l’ànima on resideix
la veritable Bellesa.)
El passat i el present
es confonen en la ment,
produint
fortes ressonàncies.
Cares i cançons,
desenganys i il·lusions
en confonen
en un caos de ressons
desraons i esperances.
El temps, aquest pintor
de paisatges de tardor,
omple de color
les fulles dels arbres.
La pluja i el vent
cuiten a esborrar-les.