dilluns, 30 de maig del 2016

Bestiari


GALLINA

Has post un ou, ximpleta, i ho pregones
a tot cocorocó, que et manca un bull?
Ve la grangera: -Tot per a mi ho vull!-,
i et deixa el cul pelat, com a les mones.

Tu, més ximple que mai, tot li ho perdones
si un rosegó de pa fica en remull
i te'l dóna amb panís. Quin aldarull
de gràcies incessants, folla, li dones!

Mai no tindràs pollets, que una altra, ufana,
els covarà per tu i se'n vantarà.
Eixorca, mai ningú no et planyerà!

Pel galliner passeges el plomall
alacaigut i a la mercè del gall,
mascle i amb esperons. Vegem, qui mana?

divendres, 27 de maig del 2016

Homenatge a un poeta


Josep Gomà. Lleida, 1922 - Barcelona 1921.
CANÇONS DE LLEIDA I ALTRES POEMES

NIT PER A LLOPS
Plou trist i suau.

Com sóc foraster
he perdut la casa
de la meva clau.

Ara, on aniré?

TARDA
La pluja cap al vespre
batega a la finestra
que no és -no- la mateixa.

Hi ha ocells que travessen
com un joc, la pluja,
i un nen sortint d'escola
sabria com es trenquen
els vidres del capvespre.

No ho sabem tu ni jo
i estem lluny un de l'altre
malalts de pluja i vidres.

Advocat de professió i poeta de vocació. La seva obra, recollida per la seva dona i fills, va guanyar el premi Les Talúries, el 1993.
Dimecres 25 de maig vaig assistir a un recital dels seus poemes a càrrec d'Enric Arquimbau acompanyat pel TRIO LYCOPERSICON. Un acte d'homenatge molt emotiu.  

dimecres, 25 de maig del 2016

Dispara...



 Dispara, jo ja sóc mort
A aquest llibre -és un defecte que trobo en moltes novel·les actuals-, li sobren un bon nombre de pàgines. L'autora, a través de dues famílies, una jueva i l'altra palestina, ens vol explicar tota -i, en dir tota, vull dir tota-, l'odissea de poble jueu al llarg del segle XX. A la trama que comença com una mena de nova versió d'ÈXODE, -es podia haver quedar aquí-, o sigui amb els fets ocorreguts a Palestina que van desembocar amb la creació de l'estat d'Israel, s'hi van afegint els progroms a Rússia dels tsars, la guerra europea, els camps d'extermini nazi -sense oblidar Mangela i els seus experiments execrables amb bessons-, la resistència francesa etc. etc. Com que l'autora és espanyola, tampoc oblida la diàspora dels jueus sefardites -¡Faltaria más! En fi, com avui, amb l'Internet a casa, és molt fàcil acumular dates i personatges històrics, doncs això, que no en falti cap ni un!
Quan a la trama principal, les dues famílies diguem-ne enfrontades, amb una sorpresa final que vol ser impactant, em va resultar decebedora. Sembla que el que no vol Navarro és mullar-se i ens deixa als soferts lectors la responsabilitat de posar-hi el punt final.     

dijous, 19 de maig del 2016

Flors silvestres

 Les plantes aprofiten qualsevol escletxa. 
 Les pluges de primavera han provocat un esclat de flors silvestres.
.
 Aquesta és la meva preferida.









Les roselles aprofiten qualsevol raconet.

dilluns, 16 de maig del 2016

Visita als aiguamolls de l'Empordà

 Molts lliris d'aigua, I fotxes amb cries, difícils de retratar.
 Al fons flamencs (i xatracs)
 Cigonyes al niu



 El Joan aprèn a contemplar els animals

dimecres, 11 de maig del 2016

Roselles



La primavera anuncia
l'etern reton de l'amor
en l'esplendor, fugaç,
de la rosella.

dissabte, 7 de maig del 2016

Un gran escriptor


Milan Kundera
LA VIDA LLUNY D'AQUÍ
El protagonista d'aquesta història, el Jaromil, fill únic d'una mare possessiva, creix amb el convenciment que serà un poeta extraordinari, un ésser privilegiat que tothom admirarà, com l'admira incondicionalment la seva mare. Aquest desig insatisfet, sempre insatisfet, el torna cruel i mesquí. La seva etapa d'estudis i creixement, coincidirà amb la implantació del règim comunista a Txèquia. I, ell, es deixa arrossegar per un corrent polític que creu que li servirà per consolidar-se, però que l'acabarà destruint.
L'autor, a través del seu personatge, ens parla de la vida política, irrespirable, que travessava el seu país. I, amb un estil no exempt d'ironia, contraposa la figura del Jaromil amb altres poetes famosos -Maiakovski, Hölderlin, Lermotov, Puixkin o Rimbaud-, que, com ell, aspiraven a la glòria per sobre de tot.
“La poesia -diu Kundera-, és un territori en què tota afirmació es converteix en veritat. El poeta va dir ahir: la vida és vana com un plor, diu avui: la vida és alegre com el riure, i cada vegada té raó. Diu avui: tot s'acaba i s'enfonsa en el silenci, dirà demà, res no s'acaba i tot ressona eternament, i tots dos són vertaders. El poeta no té necessitat de provar res; l'única prova rau en la seva emoció.”
“El desig obsessiu d'admiració no és pas solament una tara que s'afegeix al talent del poeta líric sinó que és l'essència mateixa del talent poètic, és el signe distintiu del poeta líric: ja que el poeta és aquell que ofereix a l'univers el seu autoretrat, amb al voluntat que la seva cara, presa en la pantalla dels versos, sigui estimada, adorada.”
Un gran i admirat escriptor, Kundera. La traducció, molt bona, és feta per Xavier Lloveras.

dimarts, 3 de maig del 2016

Gandesa 1 de maig. Fetes amb el mòbil.


 Contemplant Gandesa.
 Trobada de gegants a la plaça major.
 Vista la trobada des del balconet de casa.
 La portalada de l'església des de la plaça.
 Qui és més alt?
 Gegants esperat torn per fer la seva dansa.
 Gandesa des del camí del calvari.
 La cercavila passa per l'altra banda de la plaça.
 La plaça de l'església.
Mirant pel balconet. 
 Vista des del terrat de casa nostra.
Supervisant les obres.