-->
LA PLUJA HA VESSAT MILIONS DE NÚVOLS
ABANS
Jesús M. Tibau
En Jesús M. Tibau, que ja amb els seus
reculls de contes ens havia mostrat la gràcia i calidesa del seu
llenguatge, i la humanitat dels personatges que els habiten, en
sorprèn ara am un recull de poemes, o mini poemes, on predomina la
nota tendra, la paraula precisa:
“Pessics?
Em despertes.
Pessigolles.”
I també una certa nostàlgia:
“A plom, de vegades,
cauen els anys,
que plego amb mocadors de seda.”
El seu amor per la literatura:
“Amb la punta dels dits
acarona el llom dels llibres,
i els dies.”
El pas del temps, una constant:
“Assumeixo, sense dol,
la inevitable caducitat dels meus
passos,
l'anunciada mort de les petjades.”
Un punt d'erotisme:
“Llegeixo el resum del dia
a les línies dels teus dits,
que em passegen.”
El recull s'acaba amb una contundent
declaració de principis:
“Ser,
o no ser?
Estar.”
Perquè és ara i aquí, en el present,
que la vida es dilata, s'eixampla i se'ns endú cap a nous horitzons
que mirem d'abastar amb el cor i les mans, amb la punta esmolada del
verb.