dimecres, 30 de setembre del 2015

La pluja...


-->
LA PLUJA HA VESSAT MILIONS DE NÚVOLS ABANS
Jesús M. Tibau

En Jesús M. Tibau, que ja amb els seus reculls de contes ens havia mostrat la gràcia i calidesa del seu llenguatge, i la humanitat dels personatges que els habiten, en sorprèn ara am un recull de poemes, o mini poemes, on predomina la nota tendra, la paraula precisa:
“Pessics?
Em despertes.
Pessigolles.”

I també una certa nostàlgia:
“A plom, de vegades,
cauen els anys,
que plego amb mocadors de seda.”

El seu amor per la literatura:
“Amb la punta dels dits
acarona el llom dels llibres,
i els dies.”

El pas del temps, una constant:
“Assumeixo, sense dol,
la inevitable caducitat dels meus passos,
l'anunciada mort de les petjades.”

Un punt d'erotisme:
“Llegeixo el resum del dia
a les línies dels teus dits,
que em passegen.”

El recull s'acaba amb una contundent declaració de principis:
“Ser,
o no ser?
Estar.”

Perquè és ara i aquí, en el present, que la vida es dilata, s'eixampla i se'ns endú cap a nous horitzons que mirem d'abastar amb el cor i les mans, amb la punta esmolada del verb.

dimarts, 29 de setembre del 2015

Poesia 2015


Pujo graons cap al cim de la vida
a poc a poc.
No vull arribar mai.
El present m’és frontera.

Sóc paraula i silenci
sóc respir i abraçada
sóc viva perquè espero
l’esplendor d’una albada.

divendres, 25 de setembre del 2015

Poesia 2015


I vindran cels oberts i primaveres
i camps fecunds en la pau dels sembrats
i potser retrobem, amic, amat, paraules
per dir-nos que l'amor no s'ha acabat.

Per dir-nos que la vida pot ser lluita,
i la lluita feixuga de portar.
Però quin resplendor té la victòria!
El teu amor i el meu, agermanats.

dimarts, 22 de setembre del 2015

Mare de Déu de la Mercè


Tradicions? I ara!

Diuen que l'alcaldessa de Barcelona no anirà a la missa de la Mare de Déu de la Mercè, que honora la patrona de la ciutat, trencant un tradició de segles. Suposo que així es creu més moderna.
Van ser Jaume I, Pere Nolasc i Ramon de Penyafort, que l'agost del 1218 van tenir la visió de fundar un orde per a la redempció de captius sota l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè. Els mercenaris es dedicaven a anar en terres de l'Islam amb diners recaptats amb almoines i donacions, per alliberar captius, molts d'ells capturats als pobles de la costa catalanes per pirates berbers, un gran problema aleshores, i, si no tenien prou diners, es quedaven ells en lloc dels captius. D'aquelles èpoques ve el desdoblament de molts pobles de la costa: Vilassar, Premià, Arenys, que van establir-se més amunt per deslliurar-se de les ràtzies.
El 1637 es va declarar la Mare de Déu de la Mercè copatrona de Barcelona, juntament amb Santa Eulàlia, i van fixar la festa el 24 de setembre. Com molt anys en aquestes dates acostuma a ploure, la gent deia que Santa Eulàlia plorava perquè no volia compartir el patronatge. Actualment, els mercenaris es dediquen a tasques humanitàries a les presons.
Ja en temps del tripartit, van començar a anomenar-se Festes de la Mercè, com si aquesta fos una veïna qualsevol. I el títol de Mare de Déu va desaparèixer del tot, secundat alegrement per tot els mitjans de comunicació, anuncis, cartells, etc. A qui li feia nosa?
Ara, la Colau ha culminat el procés. Li suggereixo que, per mostrar la seva laïcitat a ultrança, anul·li completament la celebració i aquest dia treballi com qualsevol altre dia de la setmana. Per Nadal i Pasqua pot fer el mateix. Molta gent l'aplaudirà! I res de cavalcada de Reis, si us plau, seria una contradicció!

dijous, 17 de setembre del 2015

Poesia 2015. Verema



Amic, amat, alcem la nostra copa
del vi rosat. L’estiu s’està acabant.
La verema està a punt. El trull espera.
Amb el vi nou vindrà la llibertat.

dissabte, 12 de setembre del 2015

Diada 2015









Apunts sobre la Diada
Dinen a casa l'Eduard i el Marc, la Glòria ha quedat per dinar i anar a la mani amb la colla. En acabat de dinar, el Marc se'n va a buscar les nenes, que arriben amb el tren. Havíem quedat de trobar-nos al nostre tram, el 20-21, entre Fabra i Puig i Escòcia, però ja no ens vam trobar. Al Carles i família, que eren per allà prop, ni somiar de veure'ls.
A les quatre, l'Eduard i jo pugem al terrat. Fa estona que ens arriba el xivarri des de la Meridiana i volem veure la panoràmica. Hi fem fotos.
El matí havia estat plujós, però ara brilla un sol esplendorós. Aviat tindrem calor.
Baixem al nostre tram, i feina d'arribar-hi! Gent per tot arreu, calçada i voreres. Tot col·lapsat. Trobem un petit espai i ens hi enquibim. Tothom sembla content. Som un gran petit poble.
Sentim un avís per la megafonia. Els seus familiars reclamen algú s'ha perdut. Imaginem que és una criatura de les moltes que hi ha. Error. És un avi de 90 anys! Esperem que l'hagin trobat!
A partir de llavors, ja no se sent res. Altaveus poc potents i molt xivarri de la penya. Hem d'anar demanant esdeveniments a una senyora que du la ràdio amb els auriculars posats.
Molt moviment aeri. En un moment tenim a sobre 5 helicòpters i dues avionetes. El més “celebrat” és el de la policia espanyola. Els seus moviments ens indiquen que va arribant el punter gegant. Hi ha tanta aglomeració que no l'arribo a veure. Algú, entre el públic, crida: “Punters enlaire!”. Ha arribar el moment culminant.
Després se'ns demana d'esperar per al mosaic, que ha de tancar l'acte. Espera que es fa avorrida, al nostre tram, perquè no se sent res pels altaveus. De tant en tant, a l'encreuament Fabra i Puig-Meridiana s'alça un castell. L'Eduard, que viu a Vilafranca i n'està molt al cas, creu que, per color de la camisa, són de Mataró. La gent aplaudeix amb ganes.
Es nota un cert cansament, Tothom espera que aquesta sigui la mani definitiva.
Apunts a posteriori: Alguns polítics es queixen que els independentistes han segrestat la manifestació de la Diada. I que per això no hi anaven. Però si no hi havien anat mai!
A TV3 se li exigeix ser rigorosa i neutral. La resta de TV poden ser -i són- tan parcials com els roti. Llei de l'embut.

dijous, 10 de setembre del 2015

Poesia estiu 4


Avanço a poc a poc i a les palpentes;
el temps se’m mor entre heures i esculls
dins del jardí amb l’altea florida
les rialles dels vius i l’escalf dels difunts.

Perquè és estiu, el sol xopa de rosa
els núvols del capvespre, fugitius.
Perquè és estiu, em parla cada cosa
de somnis breus i pensament captius.

Divaga el pensament cercant quimeres
entre celatges rosa i sol daurat
davallant a la posta. Cap resposta
omple el cercle de fum on es debat
el somni de desig que m’alimenta.
i m’incita al combat.

dilluns, 7 de setembre del 2015

Poesia d'estiu, 3


-->

M’atreu la mar. M’atreu la blava onada
que es mor sobre el sorral, plàcidament,
i m’atreu la que brama enfurismada
i romp contra els esculls, lliure i potent.

M’atreu pensar que visc en un món lliure
on podem avançar juntes les mans
cap a un futur millor, amb pa damunt la taula
i un ofert horitzó amb l’estel flamejant.

dissabte, 5 de setembre del 2015

Poemes d'estiu 2


        La pell conserva un rastre de besades
        que jo ja he oblidat.
        Persistència del tacte en la memòria
com la llera d’un riu clivellat.

La pell del mar, feta perla i escata,
acull els cossos que s’hi lliuren, blans,
tot és lleu i imprecís, suren les hores
com gavines de vol divagant.

Enyor de plenitud, i a la pell el contacte
del tacte d’unes mans.
El mar m’abraça i m’embolcalla tota
amb l’ardor, foc i gel, d’un amant.

dimarts, 1 de setembre del 2015

Estiu, vora el mar


-->
S'entaula la calor, les veles desplegades
abastant horitzons i diluint espais;
tot es confon, el mar, el cel, muntanyes,
moviment i repòs sota l’embat del sol. 
 
Tot es confon dins l’ànima ensonyada.
Només resta l’enyor pel que van ser
càntics triomfals dins del cor d’una rosa,
tu i el cel blau i el mar immens, pregon.

Efímeres petjades sobre la sorra molla
       s’esborren a l’instant;
       tot és fugaç, el sol, la llum, el dia...
       visc un present que se’m fon a les mans.