Tradicions? I ara!
Diuen que l'alcaldessa de Barcelona no anirà a la missa de la Mare
de Déu de la Mercè, que honora la patrona de la ciutat, trencant un
tradició de segles. Suposo que així es creu més moderna.
Van ser Jaume I, Pere Nolasc i Ramon de Penyafort, que l'agost del
1218 van tenir la visió de fundar un orde per a la redempció de
captius sota l'advocació de la Mare de Déu de la Mercè. Els
mercenaris es dedicaven a anar en terres de l'Islam amb diners
recaptats amb almoines i donacions, per alliberar captius, molts
d'ells capturats als pobles de la costa catalanes per pirates
berbers, un gran problema aleshores, i, si no tenien prou diners, es
quedaven ells en lloc dels captius. D'aquelles èpoques ve el
desdoblament de molts pobles de la costa: Vilassar, Premià, Arenys,
que van establir-se més amunt per deslliurar-se de les ràtzies.
El 1637 es va declarar la Mare de Déu de la Mercè copatrona de
Barcelona, juntament amb Santa Eulàlia, i van fixar la festa el 24
de setembre. Com molt anys en aquestes dates acostuma a ploure, la
gent deia que Santa Eulàlia plorava perquè no volia compartir el
patronatge. Actualment, els mercenaris es dediquen a tasques
humanitàries a les presons.
Ja en temps del tripartit, van començar a anomenar-se Festes de la
Mercè, com si aquesta fos una veïna qualsevol. I el títol de Mare
de Déu va desaparèixer del tot, secundat alegrement per tot els
mitjans de comunicació, anuncis, cartells, etc. A qui li feia nosa?
Ara, la Colau ha culminat el procés. Li suggereixo que, per mostrar
la seva laïcitat a ultrança, anul·li completament la celebració i
aquest dia treballi com qualsevol altre dia de la setmana. Per Nadal
i Pasqua pot fer el mateix. Molta gent l'aplaudirà! I res de
cavalcada de Reis, si us plau, seria una contradicció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada