Pujo
graons cap al cim de la vida
a
poc a poc.
No
vull arribar mai.
El
present m’és frontera.
Sóc
paraula i silenci
sóc
respir i abraçada
sóc
viva perquè espero
l’esplendor
d’una albada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada