Com un estel fugaç,
així la vida,
com un cavall veloç,
així les hores.
I no obstant, els minuts
es demoren
i s'allargassen
quan
rere el mirall em busco
i només veig la imatge
d'aquesta dona
que
soc jo o no la soc
un ésser amb mil rostres
superposats.
Altre cop, sense fre,
cau la sorra gra a gra
dins el bulb del rellotge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada