A un arbre mort
Els camins són celats
les fites oblidades.
Es van buidant els camps,
ja no hi entra l'aladre
ni puja aigua la sínia,
es van morint els arbres
drets i alçurats
com columnes de marbre.
El sol va declinant,
se'n va fonent la tarda.
El cant d'algun ocell
els serveix d'epitafi!
(Foto M. Papaseit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada