Teníem tretze anys, la boca
riallera
i al cap tots els pardals
d'eterna primavera.
La vida era un camí de
roses, sota l'embat del sol,
lleugeres papallones,
empreníem el vol
cap a un futur que creiem
resplendent.
Ara ja voles sola, acarada a
l'etern.
Que la nostra pregària
acompanyi el repòs
de l'última morada, del
Senyor dins del clos.
Carme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada