Les ones m'acullen, límpides i fresques,
la pell en rep, tremolosa, la carícia.
A la nit, la lluna gairebé plena
enfosqueig la lluor de les estrelles.
Dies i nits se succeeixen, implacables.
Intento retenir el pas del temps
amb parapets de paraules.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada