dimarts, 9 de novembre del 2021

Difunts


 

Avanço pel camí de cementeri.

El cerç m'empeny.

I, al mateix temps, em frena.

Làpides, flors, pregàries.

Noms recordats i tombes oblidades.

El vent reposa entre xiprers altius

que creixen cap al cel, com un amén

perpetu, com un salm o un adéu confiat

sense laments estèrils, sense llàgrimes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada