S’allarguen calmosos els dies
el sol, una bola de foc,
recrema els rostolls.
Les cigales, frenètiques,
es freguen les èlitres
dins del bosc.
Tot invita
a encalçar la frescor.
Enyorem el fred a l’estiu
i, a l’hivern l’escalfor.
Vivim plens d’enyor
del que no tenim.
I així se’n escapen
els breus instants de joia
com estels fugaços
que no tenen retorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada