Viure és arrossegar un llast
d'ensopecs de la memòria.
Alguns brillen com diamants,
altres com carboncles,
els de més són opacs
i anodins. Viuen en la foscor
com els lladres que, de vegades,
et surten de trascantó.
I tot així són ben nostres!
Viure és arrossegar tot el bo i el dolent
que ens ha fet tal com som.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada