Camins de foc, crits de cigala
vent de garbí. A poc a poc
les estrelles fulguren en la volta
infinita del cel de juliol.
Desfullo a poc a poc la margarida,
missatgera d’amor.
Em va estimar? O només va ser
un joc de miratges? Un vol fugaç
un comte de fades a la vora del foc?
L’hivern va glaçar totes les roses,
i el perfum s’ha esvaït
al calaix oblidat dels records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada