Que curt el dia
que llarg el temps
de solitud amiga.
Hores fugaces,
minuts eterns.
En un racó
del menjador,
l’orquídia llangueix.
Lents, els records
es van presents.
Rialles sonores,
mirades furtives,
cançons amb ressons
mans amigues.
Primers amors...
Allunyo el passat
i torno al present.
La nit m’acull
deliqüescent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada