Duc amb mi la visió dels carrers,
la llum de la tarda,
la baixada entre xiprers altíssims
al cementeri
on dormen el son etern
tants dels meus,
i on vull reposar jo
sentint el crit del cerç,
del garbí i del ponent!
Duc amb mi
les veus de la gent.
El so de les campanes.
El vol dels estornells.
Aquell sentir-se a casa
i no ser estrangera
entremig de la gent.
Duc amb mi
la visió dels Estrets
i una Mare de Déu
que sempre m’espera
pacient, generosa,
humil i indulgent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada