La cançó sincopada de la pluja
em fa la non-non.
Lluny, als arbres s’espongen
àvids de set i consol.
Els bassals mirallegen
un paisatge que vol i que dol.
La cançó de la pluja, embruixa
la tarda que mor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada