Nit d’insomni. El pensament divaga
per paisatges remots. Tot resta lluny.
Només estrills de veus, de cançons i poemes
deixen rastres de llum en la cambra obagosa
on la nit es demora. Quan deixa pas a l’alba,
arriba el son com un fals lenitiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada