Els camins de l'enyor estan
coberts de boira.
Hi avanço a poc a poc, a
risc de desviar-me
i no trobar-te mai.
Arribo fins la fita que
assenyala el final de la ruta.
I llavors surt el sol. I el
somni s'esvaeix.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada