Els Fuster

 

Gabriel Fuster Segura

I

Després de la família de mon pare, ara m’agradaria parlar de la part de ma mare.

Gabriel Fuster Segura era fill de Romualdo Fuster i Isabel Segura. El seu pare s’havia casat amb una cosina, Benita Segura, per això es repeteix el cognom.

Romualdo Fuster va ser un personatge força interessant. Estava establert a Castellfort, on tenia telers repartits per les cases del poble on s’hi teixien les famoses faixes morellanes, que anaven a vendre amb rècules de mules pel País Valencià i Andalusia. Per casar-se amb la cosina, va haver d’anar a Roma a buscar la dispensa papal. Sembla que també va anar a París a la inauguració de la Torre Eiffel.

El matrimoni va tenir dos fills, el Gabriel i la Petra. Ell estudiava, ella es va fer monja. El seu pare, en saber que havia sortit un nou tipus de llançadora que hauria de revolucionar la indústria tèxtil va decidir anar a França a comprar-la. Per desgràcia, va declarar-se una epidèmia de còlera i van tancar la frontera. Va haver de tortar a casa i el van posar en quarantena.

Si va agafa el còlera o no, no ho sap del cert. El seu nét, Jesús Fuster, germà de ma mare que em va ser padrí de pila, em va explicar que ell creia que no, però que per si un cas li van donar làudan, que era un producte que feien servir per combatre la malaltia, i que era verinós. I el remei el va matar.

I ja en teniu el Gabriel, joveníssim, havent de fer-se càrrec del negoci.

Del besavi Romualdo se’n conserva un retrat en camisa valenciana i faixa. El tenien a la sala de casa de mon padrí i a mi em fascinava.