dilluns, 3 de febrer del 2020

Idioma



Una anècdota de la Vall d'Hebron. Jo per convicció sempre parlo en català i així ho vaig fer aquests tretze dies. Allà hi ha personal d'arreu, sobretot sudamericans, i no vag tenir cap problema amb ningú, al contrari. Ni tampoc amb les companyes d'habitació, amb qui em vaig entendre la mar de bé. Doncs l'últim dia se'm presenta un dels infermers, català, i em demana:
-Vostè no sap parlar en castellà?
-Miro jo soc catalano-parlant, però sé parlar castellà. Hi ha algú al nostre país que no el sàpiga parlar?
-Bé..., sí..., en algun poble -va despistar.
O sigui, que per parlar en català al meu país, m'he convertit en una mena d'espècimen digne d'observació!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada