Una
anècdota de la Vall d'Hebron. Jo per convicció sempre parlo en
català i així ho vaig fer aquests tretze dies. Allà hi ha personal
d'arreu, sobretot sudamericans, i no vag tenir cap problema amb
ningú, al contrari. Ni tampoc amb les companyes d'habitació, amb
qui em vaig entendre la mar de bé. Doncs l'últim dia se'm presenta
un dels infermers, català, i em demana:
-Vostè
no sap parlar en castellà?
-Miro
jo soc catalano-parlant, però sé parlar castellà. Hi ha algú al
nostre país que no el sàpiga parlar?
-Bé...,
sí..., en algun poble -va despistar.
O
sigui, que per parlar en català al meu país, m'he convertit en una
mena d'espècimen digne d'observació!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada