(Mentre
el “Glòria” queia sobre Catalunya)
Cau
la nit de pesombre
sobre
la Vall d'Hebron.
A
dins, dolor, a fora, un vent
que
s'ho emporta tot.
Més
enllà del silenci, què hi ha?
Més
ençà de la pell, que en queda?
Un
paisatge sonor de vent i d'agonia.
Un
paisatge interior rebobinant, cercle a cercle,
els
seus límits. I, dins de tot,
la
Creu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada