diumenge, 6 de desembre del 2015

Bestiari



PIRANYA

Llisco feliç per l'aigua lluent i clara
amb les meves companyes, en estol,
sota la llum incandescent del sol
feta argent viu que bolla adés i ara.

La gent em diu que sóc voraç i rara
i aquesta fama no cal dir que em dol
ja que allunya la gent del meu rodol
i aquest allunyament fort m'aclapara.

Perquè, digueu-me, quin mal hi trobeu
que m'agradi menjar com a tothom?
La vostra hipocresia no té nom!

I és que és paradoxal, si així ho mireu
trobar maldat en què jo em mengi un hom
i no trobar-ne quan vós peix mengeu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada