diumenge, 14 de juliol de 2019

Mar



El mar m'acull, maternal i insomne.
Barca a la deriva, el meu cos entre onades
d'un blau verd de cobalt i esmaragda
espera el vent que m'inflarà la vela
i em durà lluny cap a terres incògnites.
Els teus ulls són el far, el meu port d'arribada.
En somnis et retrobo, viatger del crepuscle,
i et torno a perdre en la lluïssor de l'alba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada