El mar m'acull, maternal i
insomne.
Barca a la deriva, el meu
cos entre onades
d'un blau verd de cobalt i
esmaragda
espera el vent que m'inflarà
la vela
i em durà lluny cap a
terres incògnites.
Els teus ulls són el far,
el meu port d'arribada.
En somnis et retrobo,
viatger del crepuscle,
i et torno a perdre en la
lluïssor de l'alba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada