Jordi Valls

 

Valls, Jordi

Ahir tarda vaig assistir a la presentació a la llibreria Ona, de Barcelona, d'aquest poemari que va guanyar el Vicent Andrés Estellés de Poesia, als Premis Octubre de València del 2020. Un premi més que s'afegix als molts que ha obtingut aquest poeta, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona, el Vila de Martorell, el Rosa Laveroni etc. Al Jordi Valls li tinc un afecte molt especial perquè va ser alumne meu en un institut de Santa Coloma on vaig exercir de professora de Llengua i Literatura Catalana. En Jordi destacava entre els estudiants perquè era un dels pocs oriünds d'aquesta localitat -els seus companys li deien el “catalán”-. Sobresortia també per la seva sensibilitat envers la llengua. Per això no em podia perdre la presentació de la seva obra, ara que ja puc sortir de casa! Un poemari que promet molt. Ja us en faré cinc cèntims. De moment conformeu-vos amb el començament del primer poema:

“Quan deixi d'escriure

guixaré un darrer mot,

i vull que aquest sigui:

definitiu impactant, rotund.”

Que triguis molts anys a deixar de fer-ho, Jordi!