Najat El Hachmi
LA FILLA ESTRANGERA
D'aquest autora marroquino-catalana n'havia llegit “L'últim
patriarca”, una narració en part complementària d'aquesta, (o a
l'inrevés) ja que en aquella prenia com a referència la figura
paterna i, en aquesta, la materna, per parlar-nos d'un món que
coneix molt, el de la immigració marroquina a les nostres terres. I
la dificultat d'adaptar-s'hi, sobretot les persones grans. Una altra
llengua, unes altres costums, una altra religió. La protagonista de
la narració -com la de la novel·la anterior-, viu aquesta situació
com una torbadora dicotomia: la seva volguda adaptació a la terra
d'acollida, a la seva llengua i literatura, als seus costums -més
lliures-, per una banda, i, per l'altra, el respecte i l'estimació
cap als progenitors que la impedeixen de ser qui vol ser. Un dona
lliure i desenvolupada capaç de viure per si sola amb totes les
contradiccions que això li comporta. Molt ben escrit, molt matisat,
m'ha agradat més que l'anterior, que no em va disgustar, ni de bon
tros. Una veu diferent, que s'abeura en la tradició literària
femenina catalana, d'on treu els referents. I ens obre camins nous i
sorprenents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada