Joan Perucho

No vaig conèixer personalment aquest autor mentre era jutge de Gandesa. Jo era una joveneta i ens movíem en cercles molt diferents. No així mon pare, que era procurador del jutjat. Ell va dur a casa “Les històries naturals”, que em va fascinar.

Molt anys després, vaig escriure un article al diari “Avui” parlant d'ell i del seu periple gandesà. Immediatament, em va trucar per telefon i em va invitar a anar a casa seva. Un pis tan folrat de llibres, que no en podies veure les parets! En Joan i la seva dona eren una parella amabilíssima, ell em va demanar per la gent de Gandesa que havia conegut, el noms dels quals va reproduir al seu llibre.

-Vaig poder escriure molt perquè al jutjat hi havia poca feina -em va confessar.

En una de les visites que li vaig fer, se'm va queixar que, a Gandesa, havien dit de dedicar-li un carrer, però que això s'anava demorant, cosa que li dolia molt. Vaig dir-li que no s'hi amoïnes, que jo me n'ocuparia. En aquell moment, n'era alcalde Miquel Aubà, fill d'uns grans amics meus. Així que n'hi vaig parlar i el vaig convèncer que ho tirés endavant, que el llibre de Perucho honorava Gandesa, i li ho devíem. Així ho va fer.

Quan li ho vaig comunicar a Perucho, va voler-ne un prova i en vaig fer una foto de la retolació. Precisament, li vaig comentar, era una avinguda on s'aixecarien els nous jutjats comarcals. No en va tenir prou i va demanar a la seva dona que el portés in situ per poder-ho veure. Crec que va ser un dels últims viatges que va fer. Aquell reconeixement el va fer molt feliç. I a mi també!

Valgui aquesta petita col·laboració per a l'any Perucho que enguany celebrem de la mà del crític i escriptor Julià Guillamon, gran amic meu. La foto és de la portada del llibre del meu pare, i la dedicatòria que, anys després, m'hi va posar en Joan Perucho.