La càlida escalfor de la veu teva
ja no omplirà de llum les llargues
tardes
esmaltades pel foc del sol de posta
al teu jardí ensonyat.
El rellotge ha aturat totes les hores
i el crit de la campana toca a vespres.
Tu camines lleuger, sense equipatge
que et destorbi la passa. A l'altra
riba
t'arribarà el meu plany?
Som pols d'absència
tentinejant cap l'esclat final?
Tu ara tens, netes, les respostes.
A nosaltres
A nosaltres
només ens resten, cegues,
les preguntes.
En Pere pot estar molt content amb aquest poema que li dediques. El Ramon i jo compartim els sentiments que expresses magistralment, especialment l'enyorança que descrius en els quatre primers versos.
ResponElimina