Acarono

Acarono desigs com qui acarona

rajos de llum, polsim de sol, aromes

de flor de mel, sons de cançons perdudes,

gust amargant de besos, flocs d'escuma.

Acarono records que mai vaig viure

i records de futur, que viuran altres,

acarono la lluna quan s'enfila

i l'estrella fugaç que no es detura.

Acarono la vida, quan no pesa,

quan es fa lleu el pòsit de les hores,

quan m'embriago de tu, quan m'enamoro

d'una posta de sol. I em sento viva.

Acarono un poema, que em deslliura

de servituds del cos, que trenca els límits

tan closos de la ment, i que em projecta

cap a espais infinits. Nous. Impalpables.