En
somnis, o potser desperta dins d'un somieig,
torno
a tu. Els carrers s'obren davant meu.
Del
campanar
cauen
les hores, que reboten
sobre
els vells llambordins del carrer major.
Jo
duc faldilla acampanada sobre l'amplada del can-can
que
em fa sentir etèria i gràcil com una papallona.
Tot
és claror.
Em
desperto amb un somriure melangiós
surant
als llavis. I, dintre meu, el somni es descompon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada