diumenge, 10 de maig de 2020

Al fons, Montserrat




La grisor del dia m'empeny cap a camins
esmaltats de nostàlgia.
Sé que arreu neixen flors, i les roselles
treuen joioses els caps entre els claps de sembrat.
I somio primaveres infinites amb sol a desdir,
corregudes pels camps, rialles, abraçades i cançons.
-Somiar encara no ens ha estat prohibit!-.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada