La
grisor del dia m'empeny cap a camins
esmaltats
de nostàlgia.
Sé
que arreu neixen flors, i les roselles
treuen
joioses els caps entre els claps de sembrat.
I
somio primaveres infinites amb sol a desdir,
corregudes
pels camps, rialles, abraçades i cançons.
-Somiar
encara no ens ha estat prohibit!-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada