paraules

 

Paraules

Les paraules són com ramells de cireres, n’estires una i surten les altres darrere. Alienes a la nostra voluntat.

Llamps

 

Llamps

Precedeixen els trons. Que els fan l’escorta adequada a la seva brillantor. Quan són llunyans, els trons, fan de nuncis sonors de la tempesta. Les àvies d’abans s’encomanaven a Santa Bàrbara. I encenien espelmes. Ara només creiem en els meteoròlegs. I no sempre l’encerten!

Què se n'ha fet

 

Què se n’ha fet de les albes daurades

de la meva llunyana joventut?

Que se n’ha fet dels pous i les naqueres

i la mula gansonera que pujava l’aigua

en cadufs de fang de Miravet?

Que se n’ha fet dels amics d’infantesa?

Dels cossos de rucs?

De l’aigua del safaretjos

i la bromera irisada que hi surava

al damunt i s’enduia

els riure’s de les dones mentre repassaven

la bugada i la vida dels veïns?

Que se n’ha fet de les dones

que ballaven la dansada a la Plaça Major?

Tot s’ho ha endut la ventada dels anys.

Queda, però, el poble, el camp i la muntanya.

I el campanar que vigila, com un pastor

amatent, el seu ramat.

Cruïlla

 

Cruïlla

De vegades, ens aturem en una cruïlla de la vida i no sabem per on tirar. Taquem els ulls i endavant. Després pensem que les coses s’haurien de poder fer dues vegades. I encara l’erraríem!

Difunts

Tots Sants.

Tots Sants, castanyes, moniatos i panellets posen un contrapunt a la corrua de difunts que ens passa per la ment.

 

Font de l'heura

 

El remor de la pluja

em canta la non-non.

L’aigua viva omple

les basses i les fonts.

Des del llit, rememoro

imatges i cançons.

El cargol ja treu banya.

Per dalt de la teulada

percudeixen els trons.

Els xiquets i xiquetes

xipollegen als xolls

de la meva infantesa

que retrobo entre somni

i malsons.

Pluja

 

Pluja

La pluja dibuixa nous paisatges. Policromia d’argent i de verd renaixent. El dia va decreixent.