Julià Guillamon: LES HORES NOVES
La lectura de Les Hores Noves ha estat un plaer. A partir
d’ara, si entrem en un bosc, ja no ho farem amb els mateixos ulls,
perquè el seu autor ens fa fixar l’atenció en els detalls més
mínims, que normalment ens passen desapercebuts: la presència d’una
salamandra en un petit rec, el pas de les estacions, el desvetllament
de cada planta al seu temps, el bolets, les herbes i les flors, les
olors, els colors, la natura en l’estat més natural, més pur. La
vida dels pagesos que continuen al territori, com Emili Soms, que ha
recuperat més de cinquanta varietats de poma. Les masies que es van
abandonant. I en Julià Guillamon pateix pels intrusos, que passen
apressats a peu o amb algun vehicle sense fixar-se que potser estan
malmetent un rebrot nou, un insecte, una cuca o un corriol. Gràcies,
Julià, per haver-nos fet aquest regal potser immerescut. Per als que
ens agrada la natura hi haurà un abans i un després en acabat de
llegir aquest recull de vivències recollides per l’autor en
llargues caminades de pacient observació.